Itineraris per la memòria de les dones a la ciutat
Volem dedicar el Bicibarris 2015 a fer una petita aportació que reculli i dignifiqui la memòria de les dones a Barcelona.
Torna a la pàgina Bicibarris en curs
“El carrers i les places són l’epidermis de les ciutats.
Les cases, els seus òrgans interiors;
de vegades el cor, de vegades les freixures…
Primer pertanyem a una casa.
Després, conquerim el carrer”
Montserrat Roig a “De finestres, balcons i galeries”
Barceldones (1989)
El territori que habitem i transitem de forma quotidiana contribueix de forma determinant a construir la nostra identitat. Per als i les que som filles de Barcelona, la nostra memòria personal i col·lectiva està estretament vinculada i definida pel paisatge urbà, en tant que n’és l’escenari principal de la nostra vida. Els noms de les places i carrers porten els noms de polítics, prohoms i burgesos; potser fins i tot, el moviment veïnal ha aconseguit recuperar algun carreró per a la memòria proletària i de lluita de la ciutat.
Però en el relat oficial que es fa de la ciutat hi ha un buit eixordador al voltant de l’espai, físic i també simbòlic, que ocupen les llars, la vida domèstica. Tal com explica la historiadora i investigadora feminista Isabel Segura, a les dones sovint ens costa reconèixer-nos en la història oficial dels barris, perquè aquesta no recull la nostra experiència de ciutat, tant sovint vinculada a les tasques de reproducció social.
Per aquest motiu, volem dedicar el Bicibarris 2015 a fer una petita aportació que reculli i dignifiqui la memòria de les dones a Barcelona.
Volem denunciar l’escassa presència femenina al nomenclàtor de la ciutat, i alhora conèixer les dones, i les històries, que donaren nom a carrers i places dels nostres barris; volem denunciar també la divisió sexual del treball, i fer visible el treball reproductiu i les cures a la ciutat, per veure com es feia antigament i com es fa avui dia; volem fer un reconeixement al paper de les dones en l’àmbit del treball remunerat i en les lluites obreres, perquè massa sovint aquestes protagonistes anònimes han quedat invisibilitzades en l’imaginari col·lectiu sota la figura masculina genèrica de l’obrer; i volem, finalment, reivindicar el paper de la lluita feminista en el combat per la ciutat, perquè la seva aportació ha sigut determinant per dignificar i guanyar uns barris on s’hi pugui viure.
Us animem a participar dels Itineraris per la memòria de les dones a la ciutat que enguany ens conduirà per sis barris de Barcelona: l’Eixample, Sant Martí, Ciutat Vella, les Corts i Sant Andreu.
Benvingudes al Bicibarris 2015!
Calendari de sortides
Diumenge 4 d’octubre: Eixample
Diumenge 8 de novembre: Sant Andreu
Diumenge 15 de novembre: Ciutat Vella
Diumenge 29 novembre : Sant Martí
Diumenge 13 de desembre: Les Corts
INSCRIPCIONS
Inscripcions telemàtiques a través d’aquest enllaç inscripcions aqui
Les inscripcions s’obren 15 dies abans de cada sortida. Places limitades.
Per a més informació: truca al tel. 93 256 44 30 o escriu a lafabricadelsol@bcn.cat
COM ÉS BICIBARRIS
monitors i mecànic en ruta especialitzats de Biciclot sccl
servei de lloguer de bici en el punt de sortida amb reserva prèvia
guies especialitzats de la cooperativa La Ciutat Invisible
Preu: les inscripcions són gratuïtes
Lloguer de bicicleta opcional: 10 euros
Els menors de 7 anys han d’anar a la cadireta d’una bicicleta portada per un adult.
Els menors de 7 a 16 anys han d’anar acompanyats d’un adult i tenir habilitat suficient per a la circulació urbana en grup.
L’organització no es fa responsable d’aquells participants que no s’inscriguin prèviament.
L’organització es reserva el dret de cancel·lar l’activitat en el cas de condicions atmosfèriques adverses o que no es cobreixi el nombre mínim de places.
SORTIDES BARRI A BARRI
properament podreu consultar els detall de cada una de les sortides que us proposem
Bicibarris de l’Eixample
Se n’ha parlat molt del projecte de ciutat – jardí ideat per Ildefons Cerdà, però no tant de la recunfiguració de les llars que incorporava aquest projecte. ¿Us heu preguntat mai quin espai ocupa la cuina i els serveis annexos a l’espai domèstic i per què? Amb una reflexió al voltant de l’espai destinat a les tasques reproductives i les cures als nostres habitatge començarem el recorregut a la cruïlla del Consell de Cent amb Roger de Llúria, on s’hi edificaren les primeres construccions de l’Eixample. Ens mourem cap als jardins d’Helena Maseras (Rosselló, 163), on trobarem un dels pocs exemples de carrers i places de la ciutat que porten nom de dona, que a la ciutat de Barcelona arriba a un escàs 7%. Continuarem fins al Parc de l’Escorxador, on observarem de quina manera l’urbanisme dissenya i jerarquitza els usos de l’espai públic en funció del sexe dels i les usuàries. Farem una nova parada al CAP Manso (Manso, 19), on farem memòria de les conquestes de la lluita feminista en matèria de salut. I acabarem el Bicibarris de l’Eixample a la Ronda de Sant Antoni, 19, on al 1913 s’obrí l’Escola Municipal d’Oficis de Dona. Una veritable factoria de divisió sexual del treball, que preparava les dones per treballar dins i fora del mercat laboral.
Sant Andreu
Avui en dia es parla molt sobre el dret a la ciutat, les formes i els models que l’han configurada durant els darrers anys. Si bé actualment no es té gens en compte la configuració de les llars en relació amb la ciutat on s’ubiquen, visitarem la Casa Bloc, edificació construïda entre el 1932 i 1933, i acabada als anys 50. Analitzarem l’estructura de l’edifici, els objectius que perseguia i com el franquisme truncà les esperances que s’havien dipositat a un espai que havia de ser renovador i que suggeria noves formes de convivència i d’identitat col·lectives. Tot i així també hi haurà temps per reflexionar sobre les crítiques que s’han fet al model del GATCPAC, el grup d’arquitectes responsable de l’edificació abans esmentada.
Seguidament, i amb la memòria al cap, baixarem cap a la Fabra i Coats, escenari de vagues i protestes protagonitzades per dones (que en molts casos representaven el 75% de les plantilles al tèxtil) i, posteriorment, espai de la lluita veïnal per recuperar un recinte que pogués encabir els equipaments i serveis que necessita el barri.
Les lluites, protestes i vagues per millorar les condicions laborals van ser protagonistes a Sant Andreu i les dones hi van tenir un paper cabdal. És el cas de la següent parada, a la Parròquia de Sant Andreu, on l’any 1976 tres-centes dones i les seves criatures s’hi tancaren a dins per donar suport als 1.800 treballadors acomiadats de Motor Ibérica.
La següent parada en desvetllarà que Sant Andreu és el barri amb menys noms de dona al seu nomenclàtor, i tot repassant les aportacions de les dones a la construcció del barri durant la postguerra, ens aturarem al carrer de les Monges. Aquest carrer ara es diu així, però l’any 37 rebé el nom d’Elissa Garcia, una miliciana andreuenca. La seva història no és gaire coneguda i aprofitarem per conèixer la figura d’aquesta dona revolucionària assassinada a la Guerra Civil.
Posteriorment, pararem al recinte comercial del costat de Fabra i Puig, on hi trobem el Corte Inglés i l’Heron City, un espai que ens servirà per analitzar i reflexionar sobre el model de ciutat actual, on no s’hi prioritza la vida i la mobilitat de les persones en general (i de les dones en particular), les quals han de batallar cada dia amb desplaçaments condicionats per espais impersonals, segregats i estressants que responen a interessos econòmics i de consum de masses.
Finalment, i com a apunt, visitarem el ja desallotjat CSO la Gordíssima, que va ha esdevingut un dels epicentres del feminisme compromès de la nostra ciutat i que va ser desallotjat el passat mes de juny. Aquí podrem compartir i aportar experiències o opinions sobre els espais alliberats i el paper que tenen per a l’emancipació de les dones joves.
Ciutat Vella
Ciutat Vella concentra molta història als seus carrers. Una història amb un protagonisme femení a voltes poc conegut, a voltes poc reconegut.
Investigar, reconèixer i visibilitzar la història de les dones ha estat una de les principals aportacions del moviment feminista i, en aquest sentit, és important assenyalar la funció de difusió d’aquesta història que han fet i encara ara fan tant la Llibreria de dones El Pròleg, com la Biblioteca Francesca Bonnemaison, que porta el nom de la seva creadora i que va ser una important pedagoga i promotora de l’educació femenina popular a Catalunya.
Ens agradarà descobrir plegades com ja a l’etapa medieval, els carrers de Ciutat vella van ser ocupats per dones que demanaven la rebaixa del preu dels productes de primera necessitats que garantien la subsistència de les famílies més humils, i com, més tard, ja al segle XVIII, van protagonitzar uns episodis denominats el Rebomboris del pa (plaça de la Llana), unes protestes populars amb un caire polític on les dones van tenir un paper primordial.
També volem reconèixer en aquesta ruta les vivències i lluites de les que potser són les dones més oblidades, les treballadores sexuals; parlarem en aquest punt (Les Rambles, 22) de la seva història, la seva relació com a veïnes del barri i la seva situació actual. També farem una parada a l’estàtua de Carmen Amaya (plaça de Brugada), ballarina i cantant de flamenc, nascuda al desaparegut barri del Somorrostro, on les condicions de vida eren molt precàries.
Finalment arribem als banys de Sant Sebastià (carrer del Mar, 1) on es va fundar, al 1928, la primera entitat esportiva femenina de Catalunya i de l’Estat espanyol. Des d’aquí ens aproparem a les peculiaritats del barri de la Barceloneta, des de la seva història i tradició pesquera, fins a l’actual tematització cap al turisme massiu, i les seves conseqüències i implicacions per a la vida quotidiana de les dones
Sant Martí
Al districte de Sant Martí, com a tota ciutat, hi trobem espais que no tenen res a veure amb el que eren fa 30 o 40 anys. És el cas de la nostra primera parada, el parc de Sant Martí, on antigament hi havia el barri de la Perona, un dels nuclis de barraques autoconstruïdes durant els anys 50. En aquest punt reflexionarem sobre els moviments migratoris, moltes vegades iniciats per dones en solitari, i com la ciutat ha enterrat la memòria més propera d’aquests barris i les seves maneres de fer.
Des d’aquí no anirem gaire lluny a conèixer una de les lluites que impulsaren les dones que van viure a la Perona: la conquesta de l’educació per a les persones adultes. La següent parada serà a l’Escola d’Adults de la Verneda–Sant Martí, que si actualment existeix és per l’empenta de moltes dones que van fer d’aquest centre la seva lluita per una vida digna, per dotar-se d’un espai de formació, cultura i socialització, ja que les dones, gairebé sempre, eren les més perjudicades a l’hora de triar qui estudiava a casa, i acabaven abandonant els estudis per posar-se a treballar en fàbriques, tallers, cases particulars, etc.
Des d’aquí ens endinsarem a Poblenou, on durant la segona meitat del segle XIX moltes fàbriques inundaren la ciutat. Una d’aquestes va ser Can Saladrigas, on hi van treballar més d’un miler de dones. Aquest recinte, posteriorment, va ser reivindicat pel veïnat per donar-li un ús públic, fins que finalment s’hi va instal·lar la Biblioteca Manuel Arranz.
Al barri del Poblenou, també hi trobem el Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, popularment conegut com a Wad-Ras. És l’únic departament penitenciari de tot Catalunya on les dones poden complir l’internament amb els seus fills o filles fins als 3 anys. En aquest punt aprofitarem per parlar sobre la situació de la dona dins les presons i com han aparegut alguns programes com el de l’Escola Bressol Cobi (al carrer Àlaba, 37) que reserva places cada curs per als fills i filles de les recluses.
Perquè ens toqui una mica l’aire després d’un escenari gris i repressiu, pedalejarem fins arribar al Parc del Fòrum i al recinte comercial de Diagonal Mar, tocant el riu Besòs. Una vegada més, i després d’haver pogut visualitzar la fesomia del barri fins a aquest punt, podem reflexionar sobre un espai que sovint és percebut com a exagerat i inútil, després de la celebració del Fòrum de les Cultures al 2004, i molt criticat pels moviments socials barcelonins. Com afecten aquests tipus d’espais a les dones i la seva quotidianitat? Les persones que viuen als barris dels voltants poden dur a terme de manera satisfactòria els seus desplaçaments? Es veuen cobertes les seves necessitats o, contràriament, l’espai respon a unes necessitats de consum de masses i a un model de turisme desbocat?
Les Corts