Inici » Articles » BARCELONA PARTICIPA, AL COSTAT DE 13 CIUTATS ESPANYOLES, EN UN PROJECTE DE CIÈNCIA CIUTADANA.

BARCELONA PARTICIPA, AL COSTAT DE 13 CIUTATS ESPANYOLES, EN UN PROJECTE DE CIÈNCIA CIUTADANA.

Membres de Biciclot, CARGOBIKE i BACC mesuren des de Gener les partícules PM2,5 en temps real mentre pedalen o caminen pels carrers de la nostra ciutat.

Des de Gener, CONBICI, coordinadora en defensa de la bicicleta que reuneix més de 70 associacions ciclistes urbanes, ha iniciat un projecte pioner de ciència ciutadana. Estan mesurant els nivells de PM2,5 en temps real mentre pedalen, en trams habituals, per 14 ciutats espanyoles.

És així com les associacions ciclistes estan coneixent l’aire que respirem en pedalar cap als nostres treballs, quan ens desplacem per a cuidar, comprar o per oci en els barris de les nostres ciutats. Volen saber de què depenen els nivells contaminants atmosfèrics que respirem i si els nivells aconseguits són perjudicials per a la nostra salut. Per a això, utilitzen un mesurador mòbil que ha estat avaluat pel CSIC (Consell superior de Recerques Científiques) com un mesurador fiable i emet els resultats en obert en una aplicació i que després Conbici comparteix al seu web: www.cyclingwithcleanair.conbici.org

CONBICI defensarà a la bicicleta en la millora de la qualitat de l’aire i en les Zones de Baixes Emissions.

Les persones que caminen i van amb bici no emeten contaminants i són, per tant, desplaçaments de 0 emissions que han de ser considerats com a prioritaris en les ZBE. Aquestes zones, a més de restringir els desplaçaments en vehicles de motor de combustió, han de garantir la promoció de la mobilitat activa i segura a peu i amb bicicleta i el transport públic de manera prioritària i decidida. Les associacions ciclistes reclamen juntament amb la resta de les organitzacions sòcies de CLEAN CITIES mesures que garanteixin la ciclabilitat fàcil i segura a les ciutats. Només així es podrà aconseguir una millora de la qualitat de l’aire consistent i duradora que protegeixi la salut de la població i eviti el cost econòmic i social de les malalties i mortalitat prematura que produeix la contaminació atmosfèrica.

Barcelona registra, en dues ocasions, índexs superiors als recomanats per l’OMS.

Durant els primers mesuraments a Barcelona, el nostre voluntariat de *Biciclot, Cargobike i BACC han realitzat un total de 55 mesures amb valors mitjans de partícules PM2.5 superiors a 25µm en 15 ocasions, la qual cosa suposa multiplicar per 5 la quantitat màxima anual recomanada per l’Organització Mundial de la Salut.

Gemma Simón, voluntària a la ciutat, destaca que el disseny dels carrers influeix molt en l’aire que respira. “Carrers on hi ha una petita separació amb els cotxes – com Passeig de Sant Joan- presenten uns valors molt millors que els carrers on la separació és mínima. Per exemple, Roger de Llúria és un carrer que té separadors baixos i, sobretot als semàfors, la contaminació puja molt”.

Per a la Coordinadora de l’Àrea de Salut de ConBici, la metgessa Marian Sintes, la qualitat de l’aire a València registrada en aquests primers mesuraments resulta preocupant. “Només el 14,54% dels mesuraments que hem registrat de PM2.5 a Barcelona compleixen el valor màxim anual recomanat per l’OMS, la qual cosa perjudica la salut de les persones vulnerables i de la població en general”.

Dins del projecte Cycling With Clean Air, ConBici mesurarà la qualitat de l’aire en 14 ciutats de tota Espanya durant 13 mesos i està previst sol·licitar informació a l’Ajuntament de Barcelona per a examinar la seva Zona de Baixes emissions i les mesures que plantegi per a la millorar de la qualitat de l’aire, juntament amb aquelles mesures destinades a afavorir aquells mitjans de mobilitat no contaminants i saludables com és la bicicleta.

L’OMS revisa els nivells de contaminació atmosfèrica per protegir la salut

Recentment l’Organització Mundial de la Salut ha actualitzat les recomanacions per als principals contaminants urbans. En la revisió efectuada, l’OMS ha tingut en compte les evidències científiques publicades que adverteixen que fins i tot a baixes concentracions dels contaminants esmentats existeix un impacte en la salut què pot ser extrem. Existeixen evidències robustes sobre l’augment del risc de malalties respiratòries, com infeccions respiratòries i asma, o cardiovasculars, infarts cardíacs i cerebrals, càncer de pulmó i deterioració cognitiva. Però també les evidències adverteixen sobre retards del creixement i la maduració intrauterina. El major impacte dels tòxics ambientals recau en la població infantil i vulnerable comprometent la salut a futur de la població.

L’OMS revisa els nivells de contaminació atmosfèrica per protegir la salut

Recentment l’Organització Mundial de la Salut ha revisat nombroses publicacions científiques sobre les conseqüències en salut dels principals contaminants atmosfèrics. Existeixen evidències robustes sobre l’augment del risc de malalties respiratòries, com a infeccions respiratòries i asma, cardiovasculars, infarts cardíacs i cerebrals, i càncer de pulmó. Però també les evidències adverteixen sobre retards del creixement i la maduració intrauterina, el major impacte dels tòxics ambientals es produeix en la població vulnerable i infantil, el què pot comprometre a futur la salut de la població.

9 de cada 10 persones ha respirat un aire amb nivells de contaminació superior

Analitzant les dades que van publicar les administracions en les seves estacions de mesura durant el 2020, s’estima que la població a Espanya que ha respirat aire contaminat arriba fins els 42 milions de persones, el 88 per cent de la població. Això que durant el període de pandèmia Covid, a causa de les restriccions en la mobilitat i la disminució del trànsit rodat, es va produir una millora de la qualitat de l’aire en ciutats i carreteres de l’estat espanyol.

A peu de carrer la concentració de contaminants és més elevada

Els contaminants primaris provinents del trànsit disminueixen la concentració segons ens allunyem del focus. Per tant, els nivells registrats per les estacions fixes de mesura podrien ser més baixos que els que respirem la població als carrers. Exposicions puntuals com condicions de mala dispersió de contaminants augmenten la mala qualitat de l’aire. Especialment preocupen els menors, que per la seva menor alçada respiren concentracions superiors a les inhalades pels adults (entorn d’un 15% més) sent, a més, més susceptibles als efectes negatius dels contaminants per estar en etapa de desenvolupament. Per tots aquests motius, la mala qualitat de l’aire que respirem és ja un greu problema de salut pública. Serà necessària la implicació política, administrativa i ciutadana per a solucionar-ho, tenint sempre en compte les diferències entre els qui causen el problema i els qui el sofreixen.

A peu de carrer la concentració de contaminants és més elevada

Paral·lelament, anàlisis realitzades de manera complementària per l’administració reforcen que prop del trànsit rodat a motor, la major font d’emissió de contaminants atmosfèrics, els nivells podrien ser més alts que els recollits per les estacions fixes de mesurament. Per tant, la mala qualitat de l’aire que respirem és ja un greu problema de salut pública que mereix atenció i solucions per part de les administracions i implicació per part de la ciutadania.

La implantació de les zones de baixes emissions a les ciutats a partir de 2023

És per això que a partir de 2023, la llei de canvi climàtic i transició energètica que va entrar en vigor al maig de 2021, exigeix als municipis espanyols de més de 50.000 habitants la implantació de Zones de Baixes Emissions. Les ZBE seran zones delimitades dins de les urbs on es restringeix el trànsit ja sigui quant a circulació, accés o aparcament, o sobre la base de la classificació mediambiental, és a dir, discriminant per l’etiqueta de la DGT. En el cas de la contaminació per PM2,5, els vehicles elèctrics emeten quantitats similars als de combustió, per la qual cosa només la reducció dràstica del nombre total de cotxes que circulin serà efectiva per aconseguir millorar la qualitat de l’aire. No existeix un marc legislatiu comú per a aplicar en les ZBE i no hi ha obligació de prioritzar decididament els trajectes a peu o amb bicicleta. Per a CONBICI aquesta omissió és incomprensible perquè el desplaçament actiu té una etiqueta de 0 emissions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.