» » Vine en bici a la V Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC)

Vine en bici a la V Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC)

Cartell FESC 2016

Del 21 al 22 d’octubre, Biciclot serà present al recinte de la Fabra i Coats que acollirà la Fira i que enguany té com a lema: ‘Terra compartida, Terra cooperativa’. La Fira és un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones: habitatge, alimentació, cooperativisme, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, energies renovables, etc.

Aquest esdeveniment anual reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català. Els i les que us decidiu acostar-vos a la Fira ens hi trobareu amb un estand amb informació dels nostres serveis, la presència dels bicicargos i bicicletes de segona mà i el Punt d’Inspecció Tècnica de Bicicletes (ITB). No dubtis en venir en bici a la Fira, et regalarem una posada a punt i gaudiràs de pàrquing de bicis. A més, facilitarem l’accés de la gent gran a la Fira mitjançant un tricicle de transport de persones (aquesta iniciativa s’enquadra en el projecte pilot En bici sense edat, que Biciclot desenvolupa juntament amb Van a pedal).

Durant la jornada s’oferiran diferents xerrades i taules rodones entorn de quatre eixos: territori en cooperació, recuperació de sobiranies (alimentària, energètica, etc.), creació de mercats socials i educació i cultura per a la transformació social. Un any més, l’objectiu és el mateix, augmentar el nombre de persones i organitzacions compromeses amb l’economia solidària ja sigui com a consumidores, proveïdores, estalviadores o emprenedores.

Per tal de conèixer la situació de l’economia solidària a nivell internacional, volem compartir amb vosaltres la crònica de Pau Nadal (Comissió Xarxes Territorials de la XES), després de la seva visita al Fòrum Social d’Economia Global celebrat al Quebec:

 

Reflexions al voltant del Global Social Economy Forum 2016. Montreal (GSEF)

Entre el 7 i el 9 de setembre vaig tenir l’oportunitat d’assistir al GSEF 2016 a Montreal per tal de representar la Xarxa d’Economia Solidària (XES) per explicar el procés d’articulació territorial de l’Economia Social i Solidària (ESS) que estem impulsant a Catalunya. Enguany el Fòrum tractava el tema de les aliances estratègiques entre els governs locals i els actors de l’economia social i solidària per tal d’impulsar un desenvolupament intel·ligent i sostenible a les ciutats i als territoris. Es tracta d’un esdeveniment que ha reunit més de 50 països amb representacions de governs locals així com dels actors civils de l’ESS d’Àsia, Amèrica, Àfrica i Europa i que reuneix una gran diversitat de pràctiques i maneres d’entendre que és i com s’articula l’ESS d’acord amb les circumstàncies socials, econòmiques i polítiques del territori on s’apliquen. Al llarg dels tres dies del Fòrum, un cop conegudes algunes de les moltes experiències relatives a l’estat de les xarxes ciutadanes d’ESS d’arreu del món, retorno amb un regust agredolç.

Al llarg dels dies en que s’ha dut a terme el GSEF 2016 constato com als representants de les organitzacions ciutadanes socioempresarials i/o sociocomunitàries d’ESS ens toca fer el paper de comparses en relació al volum i la potència dels representants de les administracions públiques. La representació és molt desigual i, per si fos poc, moltes de les representacions civils són experiències força precàries, sigui per la seva poca incidència, pel context socioeconòmic i/o polític on es duen a terme o degut a altres circumstàncies adverses. Així em trobo que a Sudamèrica, a l’Equador una llei estatal està a punt de fer miques una cooperativa d’impuls a l’habitatge social, a Colòmbia la recent història de guerra fa que qualsevol intent de posicionament de la societat davant dels abusos de l’administració o de les gran empreses siguin titllades de terroristes o bé al Brasil, el recent cop d’estat encobert de Temer fa perillar les polítiques afavoridores de l’ESS que fins al moment han dut a terme els governs anteriors. A l’Àfrica la companya Pauline Eyebé que representa una xarxa d’ESS al voltant de Yaoundé, capital del Camerún, m’explica les dificultats que tenen per combatre la corrupció i l’analfabetisme en el seu entorn. A l’Àsia en els dies del Fòrum, on ha assistit una nodrida representació de representants locals de Corea del Sud, país modèlic pel que fa a l’aplicació de polítiques afavoridores de l’economia social, ens assabentem que pateixen l’assetjament militar de Corea del Nord i des del sud l’assetjament econòmic per part de la Xina. Panorama mundial complicat, tot i que cal mantenir-se ferm en la idea de fer avançar l’ESS, o si més no, la civilització.

Les experiències de xarxes territorials d’ESS de l’occident acomodat al GSEF2016 juguem en un altra lliga. Les representacions del Canadà i del Quebec, fonamentades en tradicions polítiques socialdemòcrates han sabut trobar vies d’interacció fructífera amb les administracions, així diverses experiències del 3r sector i algunes més pròpies de l’ESS en l’àmbit sociocomunitari, de l’habitatge, de les finances ètiques estan ben representades en el congrés amb un alt grau d’assoliment dels seus objectius. En el torn europeu, les experiències francesa, belga-valona, basca i en menor grau l’espanyola, on la tradició i la institucionalització de l’ESS fan sentir el seu pes, surten molt ben parades. Finalment toca posicionar els moviments ciutadans de l‘ESS catalana, per mitjà de la XES que represento en aquest cas, i per sorpresa meva me n’adono que som una de les puntes de llança d’aquest moviment a nivell mundial, no pel que fa a recursos ni dimensions, però si pel que fa a concepció, empenta i diversitat de les experiències que hi ha en joc en el nostre territori en aquest moment. Aquesta percepció em crea un cert desconcert. Si nosaltres som la punta de llança, com deuen estar a la resta de països?

I malgrat l’esperit crític de l’article, assenyalant els punts crítics detectats, un darrer apunt d’esperança en les moltes i molt bones intervencions que des de l’administració pública o la societat civil es van fer en la pràctica de l’ESS i que em fan pensar que una altra economia ja existeix, o està naixent en molts àmbits i territoris d’arreu del món a qui cal donar tot el nostre suport.

Pau Nadal

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *