De la ciutat de la música a la música de la ciutat
Les expressions artístiques estan, definitivament, influenciades pels entorns en els que es desenvolupen. Les ciutats imprimeixen un caràcter concret a la música. Els seus carrers, amples o estrets, la ciutat popular o l’elitisme dels centres de poder, els barris, la seva composició social, les seves comunicacions i fluxos, els espais de trobada o el grau de llibertat de cada moment històric marquen indubtablement la banda sonora de la ciutat. Aquest biòtop deixa cicatriu a les persones que fan música i a la xarxa d’oients activa que les alimenta. Les anomenades escenes, que rivalitzen per top charts, per disputes estèrils pel nom de la cosa o per diferenciar-se i assolir èxit mercantil, són el nom que fem servir ara com a equivalent de les comunitats que gaudien de cada música en cada moment. Aquestes escenes o comunitats estan fortament impregnades de la vibració de la ciutat i el seu context. La rumba catalana, l’ona laietana, el punk o els cabarets, totes elles manifestacions pròpies o adaptades als localismes de la ciutat i les seves gents, són avui les llambordes que han fet carrer i barricada de la música de la ciutat.
Volem descobrir una realitat amagada, un record sepultat sobre tones de ciment. La música de la ciutat, els seus sons i sorolls d’ahir i avui. Recuperar la memòria d’aquelles que van sacsejar la ciutat a cop d’acord.
L’entramat urbà destinat al màxim profit comercial, la privatització de l’espai públic i la pressió legal sobre el carrer i la música han desertitzat progressivament la música a la ciutat. Aquesta tendència és la que ens ha portat al cultiu extensiu, els macrofestivals, que minen la riquesa d’un ecosistema que sobreviu perquè encara no s’han prohibit les freqüències concretes de cada nota musical. No hi ha lloc per a les línies de fuga a la ciutat-aparador, i és l’esforç de moltes persones que s’oposen a aquesta lògica depredadora el que fa que encara escoltem, malgrat tot, el ritme i la melodia que ens emociona.
Volem descobrir una realitat amagada, un record sepultat sobre tones de ciment. La música de la ciutat, els seus sons i sorolls d’ahir i avui. Recuperar la memòria d’aquelles que van sacsejar la ciutat a cop d’acord. Assenyalar que la música ha de tornar als carrers, que forma part indissociable de la ciutat i de nosaltres. Què amaguen les esquerdes de la ciutat? Veniu a descobrir-ho!
Benvingudes al Bicibarris 2016!
Us animem a participar dels Itineraris de la música a la ciutat que enguany ens conduirà per tres barris de Barcelona: l’Eixample, Sant Martí, Ciutat Vella.
Calendari de sortides
16 d’octubre Eixample
13 de novembre Ciutat Vella
27 de novembre Sant Martí
INSCRIPCIONS
Per a més informació: truca al tel. 933 077 475 o escriu a inscripcions@biciclot.coop
COM ÉS BICIBARRIS
monitors i mecànic en ruta especialitzats de Biciclot sccl
guies especialitzats de la cooperativa La Ciutat Invisible
Preu: les inscripcions són gratuïtes
Els menors de 7 anys han d’anar a la cadireta d’una bicicleta portada per un adult.
Els menors de 7 a 16 anys han d’anar acompanyats d’un adult i tenir habilitat suficient per a la circulació urbana en grup.
L’organització no es fa responsable d’aquells participants que no s’inscriguin prèviament.
L’organització es reserva el dret de cancel·lar l’activitat en el cas de condicions atmosfèriques adverses o que no es cobreixi el nombre mínim de places.
SORTIDES BARRI A BARRI
Bicibarris de l’Eixample
Al carrer de Muntaner, 83 hi trobem l’edifici on va néixer Tete Montoliu, el 23 de març del 33. Sense la seva figura no es podria entendre un gènere musical com el jazz i el bebop a la nostra ciutat i arreu d’Europa i del món, per on va viatjar estenent la seva música. Un gènere que va arrelar fort a l’Eixample gràcies a espais com el Hot Club o l’Atelier Club, que celebraven jam-sessions i concerts en directe.
En aquest barri també va néixer la mítica discogràfica Edigsa (Gran Via de les Corts Catalanes, 654) per on hi van desfilar la majoria d’artistes de la Nova Cançó com Els Setze Jutges, Maria del Mar Bonet, Pere Tàpias, Guillermina Motta, Ovidi Montllor, Al Tall… Però no només de Nova Cançó va viure Catalunya i precisament al Saló Iris (València, 179) s’hi celebrà el I Festival de Música Progressiva. Aquest saló de combats de boxa es convertí en un escenari privilegiat d’un gènere musical representat per artistes com Pau Riba, Dos+Un, Cerebrum o Música Dispersa.
I dels nous sons dels 70 al nou model, l’actual: un dels espais que ha gaudit d’una programació musical estable els darrers anys ha estat l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm (Rosselló, 515). La gran empresa cervesera, de fet, a les festes de la Mercè d’enguany, hi ha injectat 650.000€ en patrocinis i als cercles culturals de Barcelona s’ha començat a debatre aquest model de qui-paga-mana. I Estrella Damm mana molt, tant, que és el principal patrocinador privat de la música a Catalunya.
Ciutat Vella
Visitem el cor de la bèstia sense bombones d’oxigen: del Cabaret més canalla de La Criolla als corbatins mafiosos del Palau de la Música. De la vida al carrer no normativitzada, festiva, nocturna i picaresca del carrer de la Cera com a nucli generador de la rumba catalana, punt de trobada popular entre Cuba i Catalunya a la visita del cubà per excel·lència Antonio Machín, qui gaudeix d’un record a la plaça Vicenç Martorell. De l’època daurada de la contracultura a la ciutat, a través d’espais com l’antiga sala Zeleste, als resistents contemporanis a multes, tancaments i normatives que mantenen viva l’escena musical de la ciutat com Robadors, 23. Un districte on el pols entre la vida i el mercat lliuren una batalla desigual i quotidiana.
Sant Martí
La vida, el treball i l’esbarjo. Tots els models en un sol districte. Des del Fòrum, dominador del “fiestòdromo” urbà amb propostes d’entrada a 215 euros per tres dies, a les maratonianes sessions del Puerto Hurraco. Del concert històric de punk del Casino l’Aliança que va certificar l’entrada de nous vents a la ciutat a les taules vip per guiris del Shôko. De la nova Zeleste (ara Razzmatazz) a l’antiga seu de la cooperativa Pau i Justícia. Tots els models, totes les formes i la seva disputa en un sol districte. Tot això atravessat per un 22@, projecte d’higeneització asèptica d’un barri tossut que s’entesta en sortir del marc que li tenen preparat.