» » Bicibarris 2018: Desmuntem rumors a cop de pedal

Bicibarris 2018: Desmuntem rumors a cop de pedal

publicat a: Articles, biciclot | 0

Enrere queden els temps on la informació era d’accés limitat, apreciada, costosa i valuosa. Avui en dia la informació és global, immediata, diversa, lliure i accessible però… estem ben informats? El Bicibarris d’enguany s’ha proposat posar llum en les informacions que circulen sobre alguns dels barris de Barcelona. L’objectiu és augmentar la nostra capacitat d’anàlisi i comprensió de les realitats que ens envolten tot endinsant-nos en el cor de cada territori en bici. No us perdeu les sortides gratuïtes que, d’octubre a desembre recorreran: l’Eixample, Sant Martí, Ciutat Vella, Poble Nou, Sant Andreu, Horta, Gràcia i Les Corts. Biciclot farà el guiatge i l’explicació anirà a càrrec de Trama Serveis Culturals.

Quan pensem en l’accés a l’habitatge, els efectes del turisme als nostres barris, la migració, la pobresa, el tràfic de drogues, com gestionar la mobilitat, com conviure amb la prostitució o quina és la realitat del sexisme o la xenofòbia al nostre barri… de quina informació disposem? Estem parlant d’estudis, notícies, dades, imatges, discursos o són percepcions subjectives? Hauríem de començar a plantejar-nos qui hi ha darrere de la informació que consumim i quin interès té en preconfigurar una determinada cosmovisió. L’excés d’informacions contradictòries possibilita que ens fem ressò d’informacions falses.

No et perdis el Bicibarris 2018 si vols conèixer millor la ciutat i no deixar-te portar pels rumors que circulen interessadament.

Ja et pots inscriure a la pròxima sortida:

HORTA – GRÀCIA
Diumenge 16 de desembre, de 10.30 a 14 h (Plaça Lesseps, cantonada c. Torrent de l’Olla)
Imprescindible inscripció prèvia.

Dos barris. Tres formes de participació ciutadana i de col·laboració amb les entitats del barri. El corredor verd entre Gràcia i Horta-Guinardó és el resultat d’un procés de participació ciutadana per tal de guanyar espai per a les persones vianants. El projecte preveu renovar un total de 20.585 metres quadrats i guanyar un 35% de l’ample del carrer i pretén connectar transversalment els barris i els respectius equipaments. És així com Pi i Maragall esdevindrà una artèria verda per al veïnat i per la ciutat.

Horta amb gràcia és un projecte decidit a confrontar l’estigma social de la salut mental. L’objectiu és crear un espai de formació i inserció comunitària, així com un espai d’horticultura i relació entre persones amb trastorns mentals severs i la comunitat en un ambient natural i enriquidor. Gràcies a la participació de les entitats del barri l’ajuntament de Barcelona presenta un pla de recuperació del cor d’Horta. L’objectiu és conservar i revitalitzar el nucli històric i tradicional del barri d’Horta doblant el nombre de finques protegides d’aquest entorn que passaran de 205 a 447.

Explorarem aquests tres exemples d’engranatge entre ajuntament i ciutadania per tal de conèixer fins a quin punt podem decidir la ciutat on volem viure: Barcelona.

SORTIDES PENDENTS:

SANT ANDREU – NOU BARRIS
Diumenge 13 de gener, de 10.30 a 14 h
Les inscripcions s’obriran 15 dies abans de l’activitat.

Sant Andreu i Nou Barris, tan a prop i tan lluny… Revisant les notícies de l’últim any ens trobem, en el cas de Sant Andreu, titulars com els que segueixen: “Barcelona impulsa la reurbanització de les casernes de Sant Andreu el 2018 amb 10 milions”; “cauen els departaments turístics il·legals a sant Andreu”; “Comença l’enderroc del mercat de sant Andreu”; “Desnonaments sense previ avís, la nova moda judicial”; “Sant Andreu, el futur hub de la mobilitat sostenible”; “Adif reprèn les obres de l’estació de la Sagrera”. Revisem ara del que se n’ha fet ressò la premsa d’enguany sobre Nou Barris: “Nou Barris té el 37% dels pisos ocupats de Barcelona”; “Una baralla a Nou barris dispara les alarmes sobre l’extrema dreta”; “Entitats de Nou Barris denuncien l’assetjament ultra a una mesquita”; “Manifestació a Nou Barris contra el racisme i pel manter mort a Lavapiés”; “Decomissades 230 plantes de marihuana a Nou Barris”; “Detinguts 6 desnonaments en un sol dia a Nou Barris”.

“La història de Nou Barris és la història de les persones que hi han viscut, hi han treballat i hi han forjat els seus somnis i esperances de futur. És, també, la història dels agents socials que, en diferents contextos econòmics i polítics, hi han materialitzat les seves iniciatives i projectes.” D’aquesta manera explica l’Ajuntament de Barcelona a la seva pàgina oficial l’apreciat caràcter de Nou Barris, però fa només entre 5 i 10 anys llegíem titulars d’aquest tipus: “Els immigrants que viuen a les casernes de Sant Andreu es redueixen de 600 a 200 en un mes”; “Els barris propers al Besòs són els que guanyen més en immigració”; “Nou Barris i Sant Andreu al capdavant de l’alça d’immigrants”… Què ha succeït? On es destinen els recursos i per què?

Revisarem la premsa, les dades estadístiques sobre el flux d’immigració a tota Barcelona i provarem d’entendre com el teixit social i els projectes urbanístics estan íntimament relacionats i com la violència és una substància que transmuta.

SORTIDES REALITZADES:

CIUTAT VELLA
Diumenge 7 d’octubre, de 10.30 a 14 h (Lloc de Sortida: Arc de Triomf).
Assetjament immobiliari: actiu i passiu; expulsió i desplaçament de la població; vulneracions del dret a l’habitatge i intervencions sobre les pràctiques especulatives normalitzades; veïns i veïnes del Raval s’uneixen per un barri “lliure de tràfic de drogues”; s’apunta a la prostitució com un focus d’agressions masclistes al barri; creixen els índexs de fracàs escolar amb respecte d’altres barris; persones comerciants i restauradores es queixen de les mesures de l’ajuntament per tal de regular el turisme al barri; Ciutat Vella demana acollir menys festes populars al seu territori; tres baralles al carrer amb agressió en menys de 72 hores.
Aquestes són només algunes de les informacions extretes de la premsa d’enguany. Qui les publica i què podem extraure’n? Són un retrat fidel de la realitat viscuda a Ciutat Vella? És quelcom nou o li estem donant més importància ara? Què s’està fent des de l’ajuntament de Barcelona? Es publiquen titulars com aquests al barri de Sarrià o a les Corts?

SANT MARTÍ
Diumenge 21 d’octubre, de 10.30 a 14 h (Lloc de Sortida: c. Pere IV, 58).

El gener de 1984 el nou consistori democràtic va aprovar l’actual distribució en 10 districtes municipals de la ciutat amb l’objectiu de descentralitzar l’administració i promoure la participació ciutadana atenent a criteris socioculturals i històrics per tal de conservar la seva pròpia personalitat i cohesió interna. El setembre de 1997 Joan Clos centra el seu discurs de la presa de possessió de l’alcaldia al voltant d’aquesta idea: “El gran projecte urbanístic de Barcelona és la transformació de Poblenou”.

El 2005, l’ajuntament, es va replantejar la necessitat d’impulsar una nova divisió administrativa amb noves unitats territorials amb l’objectiu de millorar la distribució dels equipaments i serveis de proximitat. Amb aquest pretext i junt amb l’interès d’impulsar la convivència de la indústria avançada i la residencia, el districte de Sant Martí va passar d’estar dividit en 5 barris o zones a efectes estadístics a un total de 10 barris i 34 zones estadístiques. El projecte es va anomenar “la Barcelona dels Barris”.

En l’actualitat llegim titulars com: “Els túnels de les Glòries avancen amb afectacions puntuals en la mobilitat”; Les obres de la Sagrera destapen una gran necròpolis de la guerra dels Segadors”; “Menys solars buits i més habitatge públic a la ciutat”; “El campament de barraques de glòries, intacte tot i ser desallotjat”; “l’esclat del lloguer a Poblenou: “Demanen 1.200 euros per un pis que abans tenia un lloguer de 600 euros”; “els veïns de Poblenou es muden en protesta contra la pressió immobiliària”; “La meitat del 22@ està per transformar 15 anys després d’arrencar”…

Per la seva banda l’observatori de gènere per la igualtat de Sant Martí insisteix en la necessitat de diagnosticar, denunciar i visibilitzar la desigualtat percebuda a Sant Martí i les plataformes posicionades en contra el barri 22@ adverteixen un procés gradual de marginació, conseqüència de la manca de polítiques socials, que ha conduït les persones desplaçades de la misèria a la indigència i a la drogodependència convertint el marginat en delinqüent i les veïnes i veïns en víctimes de les seves activitats.

Quins són els reptes que ha d’afrontar el districte de Sant Martí?; Quins prioritzaríem?; i per què?

LES CORTS
Diumenge 11 de novembre, de 10.30 a 14 h (Lloc de Sortida: Plaça Comas).

Imagina el districte menys poblat de Barcelona i amb la densitat neta més baixa. L’enquesta de serveis municipals situa el seu índex de satisfacció per sobre del 8,2 sobre 10 i perceben la seva seguretat molt per sobre de qualsevol dels 10 districtes. La seva ciutadania percep la neteja i l’aparcament com els principals objectes a millorar. El parc d’habitatges d’aquest districte es caracteritza per ser relativament el més nou i de majors dimensions a la mitjana de la ciutat. Un 15,5% dels habitatges és de més de 120m2, 7 punts percentuals més que al conjunt de Barcelona, i només el 17,9% és de fins a 60 m2 (30,7% a Barcelona). El nombre de persones a l’atur, a l’entorn de 3.500, situa la proporció de persones aturades registrades en relació amb la població al voltant d’1,6 punts percentuals per sota el del conjunt de la ciutat (8,6%). L’índex de renda és un 40% superior a la mitjana de Barcelona.

La demanda d’atenció als centres de Serveis Socials és la més reduïda de tots els districtes, amb només el 3,5% dels atesos a la ciutat (dades del 2015), i els usuaris del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) també tenen un baix pes relatiu (3,6%). El districte té la proporció de població estrangera més baixa de la ciutat (10,8%), més de 5 punts percentuals per sota de la mitjana de la Barcelona. Tres dels barris d’aquest districte tenen la població relativament més envellida, amb índexs que se situen a l’entorn de 200, molt per sobre de la mitjana de Barcelona, a més destaca com el districte que té l’índex de solitud de la gent de 65 i més anys més baix de la ciutat, i en el cas dels de 75 anys en endavant l’índex se situa per sota de la mitjana. Es tracta del districte menys contaminat de Barcelona i l’esperança de vida és la més elevada de la ciutat, tant pels homes com per les dones. Deixa d’imaginar, no es tracta d’una utopia, estem parlant del districte de les Corts, a Barcelona. Provarem d’entendre amb dades com és que a la ciutat de Barcelona convivim amb desigualtats tan acusades i a què o qui obeeixen.

EIXAMPLE
Diumenge 2 de desembre, de 10.30 a 14 h (Lloc de Sortida: Seu Districte Eixample – c. Aragó 311).
Durant el segle XVIII i la primera part del XIX les condicions sanitàries i la problemàtica social de la població de Barcelona estava arribant a cotes insostenibles. El creixement demogràfic havia precipitat les condicions de salubritat i la manca d’infraestructures sanitàries com clavegueram o aigua corrent havien dibuixat una situació impossible de contenir a les muralles medievals de Barcelona. Per aquell llavors es feien enterraments en fossars davant de les esglésies i els focus d’infecció, la contaminació dels aqüífers i les epidèmies eren el pa de cada dia. La mitjana de vida se situava en 36 anys per als rics i 23 anys per als pobres i jornalers, i la febre groga i el còlera s’enduien milers de vides com si res. Després de l’enderrocament de les muralles (1854-56) apareix el projecte d’Ildefons Cerdà (1860) per tal de sanejar i urbanitzar la ciutat amb clau higienista, dotant de serveis, jardins i espais amplis la ciutat. Un projecte d’urbanisme pioner que aspirava a dissenyar la ciutat del futur. El pla contenia un mercat cada 900 metres, un parc cada 1.500 metres, tres hospitals, un bosc, un cementiri i 31 esglésies.

Irònicament, en l’actualitat, l’Eixample és el districte més poblat de Barcelona (16,4% del total d’habitants de la ciutat) i té la proporció més baixa de metres quadrats d’equipaments per a cada veïna: només 2, quan la mitjana de la ciutat es situa en 6,75. En tot el barri de Sant Antoni, per exemple, hi ha una única escola pública. Només a la confluència dels carrers Balmes i Gran Via hi circulen uns 40.000 vehicles al dia i es registren fins a 100.000 partícules per centímetre cúbic, un nivell fins a 8 vegades superior a la mitjana de Barcelona. Les barcelonines diuen de l’Eixample que és un espai encaixonat, contaminat i difícil de transitar. Encara ara, el potencial d’edificabilitat de l’Eixample és enorme, segons càlculs fets per la firma que pilota Artés hi ha un total de 2.600 edificis susceptibles de créixer, amb un total de 800.000 metres quadrats construïbles…

Hem esgotat el Pla Cerdà? La ciutat del futur ja és aquí; algú s’està fent la pregunta d’Ildefons? Com serà la Barcelona d’aquí a 150 anys?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *