» » » “Volem arribar a què un 5% dels desplaçaments a la ciutat es facin en bici l’any 2020”

“Volem arribar a què un 5% dels desplaçaments a la ciutat es facin en bici l’any 2020”

Amb motiu del 30 aniversari hem entrevistat a l’Erika Laguillo i el Pere Serrasolses. Són la darrera persona que s’ha convertit en sòcia de la cooperativa i un dels socis fundadors. Mentre la primera és la responsable de l’Espai Marítim on atén principalment a turistes que volen llogar una bicicleta o un itinerari guiat, el segon és el responsable de l’Espai Rebiciclem adreçat a persones interessades en el reciclatge i la mecànica de la bicicleta. Acostumats a trobar-se en assemblees i reunions de treball, l’entrevista es desenvolupa amb un to distès i familiar. Amb les seves respostes transmeten la seva visió sobre Biciclot i el món de la bicicleta urbana.

Quin és el vostre primer record amb una bicicleta?
E: Suposo que és el record de la primera bicicleta que em va regalar el meu pare, ciclista de pro. Un nadal va aparèixer una BH blava amb els mànecs blancs, la típica bicicleta de nen. Jo vaig aprendre a baix de casa amb aquesta bici amb el meu pare que em va ensenyar i amb el meu germà i amics del carrer. Recordo que el primer dia que estava aprenent vaig xocar amb un cotxe i li vaig trencar la matrícula.

P: En el meu cas és una bicicleta molt velleta de color granat heretada d’un germà i el primer record amb ella és la imatge d’un garatge de 4 x 4 metres i jo fent voltes com un boig per dins, sense parar. Amb 5 o 6 anys feia pràctiques d’habilitat. Aquest és el record amb una bici que tinc més gravat. No recordo qui em va ensenyar a anar en bici.

Què significa per vosaltres Biciclot?
E: Per mi Biciclot és un projecte que vaig conèixer fa molt de temps perquè han passat molts amics per aquí treballant. Però ara que fa gairebé quatre anys que estic a dins i estic completament il·lusionada d’estar fent aquest projecte. M’agrada molt la línia social, participativa i d’economia social. També m’agrada muntar en bici, m’agrada viure la bicicleta i poder participar en un projecte com el de Biciclot amb unes línies de treball tan potents en tots aquests aspectes. Considero que el projecte de Biciclot és important i necessari en una ciutat, estic molt contenta de poder aportar el meu granet de sorra.

P: Per mi és un projecte en construcció, com que hi estic tan submergit des de fa trenta anys, tinc la sensació que ha estat un experiment constant. És un projecte d’empresa d’autoocupació que l’hem anat fent molt nostre en funció de qui participava. S’ha anat modulant a partir de les circumstàncies del moment i de les oportunitats que ens han ofert les persones que han col·laborat en aquest projecte. És molt enriquidor perquè, des del meu punt de vista, la gent se’l fa bastant seu perquè hi ha molta feina a fer amb marge per millorar i innovar. És el que li dóna la gràcia, si no jo m’hagués avorrit molt, no hauria pogut modelar la meva àrea en funció del que m’interessava treballar. Des del principi es van projectar unes àrees en les quals hi havia molt camp per recórrer. Gràcies a això hem pogut créixer.


Si us haguéssiu de quedar amb un moment dels darrers 30 anys amb quin us quedaríeu?
P: N’hi ha molts… de l’inici per exemple, un moment important és quan vam aconseguir que el Francesc Cuevas ens donés classes de construcció de quadres de bici. Va ser una fita que ens va venir en el punt just per acabar d’enfocar el servei del taller de reparació i la botiga de venda de bicicletes a mida.

E: A l’Espai Marítim oferim rutes en bici sostenibles i divertides però m’agrada quan el turista que ve és d’aquests que li agrada conversar a més de llogar una bici. O també recordo especialment la primera Bicifesta [ruta festiva nocturna en bici amb motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible] en la que vaig ser i vam acabar amb una botifarrada a la platja amb clowns i música amb tota la gent de la bici.

Com de lluny estem de situar la bici, com a mitjà de transport urbà, en el lloc que es mereix?
E: Crec que estem molt lluny depenent d’amb quines ciutats ens comparem. Com a ciclista em sento molt poc respectada, per exemple. Tant per vianants, com per cotxes o per la ciutat mateixa. Crec que, si no canvia la consciència de les persones, no arribarem a tenir una idea de ciutat ciclista com ens agradaria. Les infraestructures són insuficients però encara que es millorin el més important és la consciència de la gent que no veu la bicicleta com un mitjà de transport fantàstic, que és el que pensem els que ens movem en bici. Encara estem una mica lluny.

P: Volem arribar a què un 5% dels desplaçaments a la ciutat es facin en bici l’any 2020. Ara estem sobre el 2% i encara ens queda molt. Hi ha plans per arribar aquí: les superilles, la reducció de l’espai de circulació del cotxe, les restriccions d’aparcament, etc. Tot això ajudarà a modificar els hàbits i desplaçar el cotxe com a mitjà de transport principal, i que l’índex modal d’ús de la bici pugi. Ara… comparant-ho amb la situació de fa trenta anys, això és una meravella. Jo sí que em sento molt més respectat que no pas fa trenta anys. Si ara estem sobre els 180000 usos diaris, fa tres dècades, eren ridículs els usos que hi havia.

Quina ha estat la principal fita de Biciclot?
P: En sentit general, hem contribuït al fet que les ciutats siguin més habitables i confortables per tothom. Una de les coses que faran això realitat serà la bicicleta i des del principi ens hem abocat a aconseguir que cada cop més desplaçaments a la ciutat es facin en bicicleta. Totes les nostres àrees s’han dirigit a facilitar el pas cap a la bicicleta, des de les persones grans fins als més petits. Tot això pretén que l’ús de la bicicleta es normalitzi.

E: L’Espai Rebiciclem també ha ajudat molta gent a cuidar de la seva bicicleta fàcilment, i aquesta és una eina molt important per fomentar l’autosuficiència.

Què és el Bicihub?
E: És el futur de Biciclot… és el Centre de la Bicicleta. Un lloc [Can Picó] i un equip de gent que donarà suport a totes les iniciatives que tinguin a veure amb la bicicleta.

P: El concepte de Bicihub està encara en construcció, no només l’obra, sinó també el mateix projecte. El pal de paller serà instal·lar-hi l’Observatori de la Bicicleta per atreure totes les iniciatives que tinguin com a fil conductor la bicicleta urbana. Estem molt submergits cadascú en la seva closca d’ou i ens hem de posar en xarxa a col·laborar.

Quin és el lloc més estrany on heu vist una bicicleta?
E: Jo acabo de veure bicicletes al Teide, a 2500 metres d’alçada. A mitja muntanya hi havia un servei de lloguer de bicicletes.

P: Com que nosaltres hem enviat bicis als camps de refugiats del Sàhara, ens plantejàvem “que collons fot una bici al Sàhara”… des d’aquí t’imagines que les bicis no poden circular-hi i resulta que sí.

Leave a Reply